George Berkeley

George Berkeley
	; Retrat per John Smibert, s. XVIII
Biografia
Naixement	12 març 1685 ; Kilkenny
Mort	14 gener 1753 (67 anys); Oxford (Anglaterra)
Sepultura	Christ Church Cathedral (Oxford)
Dean of Derry (en)
Dean of Dromore (en)
Dades personals
Religió	Anglicanisme i Església episcopal als Estats Units
Formació	Trinity College ; Kilkenny College (en)
Activitat
Camp de treball	Filosofia, teologia, educació, epistemologia, metafísica, filosofia de la ciència, càlcul infinitesimal i Immaterialism (en)
Ocupació	filòsof, filòsof de la ciència, metafísic, epistemòleg, sacerdot anglicà, escriptor, ministre de culte
Període	Generació del segle XVII
Moviment	Empirisme i Immaterialism (en)
Influències	John Locke i Nicolas Malebranche
bisbe i teòleg
Celebració	Comunió Anglicana (Església Episcopal dels Estats Units)
Festivitat	16 de juny
Obra
	Obres destacables (1709) An Essay Towards a New Theory of Vision; (1710) Tractat sobre els principis del coneixement humà; (1713) Three Dialogues between Hylas and Philonous; (1721) De Motu; (1733) The Theory of Vision, or Visual Language; (1734) The Analyst; (1735) The Querist; (1744) Siris ;
Família
Cònjuge	Anne Forster ; Anne Forster (1728–)
Fills	Lucia Berkeley; ( Anne Forster); Henry Berkeley; ( Anne Forster); George Berkeley; ( Anne Forster)
Pare	William Berkeley (en)
	Signatura

George Berkeley (Kilkenny, 12 de març de 1685 - Oxford, 14 de gener de 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada immaterialisme.^[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.^[2] Segons Berkeley els objectes materials només existeixen quan són percebuts.^[3]

↑ Miguel Merín, José Manuel Arribas, Antonio Roura. Historia de la filosofía 2 bachillerato. Ed. Santillana. ISBN 84-294-8297-0 p.162
↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 25 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
↑ Russell, Bertrand. Una història de la filosofia occidental. Filosofia antiga, catòlica i moderna. Traducció: Jordi Solé Tura. Edicions 62, 2010 (La butxaca). ISBN 978-84-9930-167-9.

[Historia_de_la_filosofia-1] Miguel Merín, José Manuel Arribas, Antonio Roura. Historia de la filosofía 2 bachillerato. Ed. Santillana. ISBN 84-294-8297-0 p.162

[2] Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 25 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.

[3] Russell, Bertrand. Una història de la filosofia occidental. Filosofia antiga, catòlica i moderna. Traducció: Jordi Solé Tura. Edicions 62, 2010 (La butxaca). ISBN 978-84-9930-167-9.

[1]

[2]

[3]